Punt de fuga (1a part)

24/02/2012 § Deixa un comentari

S’assegué a la butaca amb una agilitat impròpia de les dones de la seva edat. Va obrir la caixa amb solemnitat i, sense apartar la vista del seu interior, desà la tapa sobre la petita tauleta de fusta que sostenia la poca llum de la saleta. Va ficar les mans dins la caixa i n’extragué un bon feix de fotografies que diposità, amb poca gràcia, sobre la tapa que havia desat. Després, amb atenció i delicadesa, anava dipositant les imatges descartades sobre el munt, que cada cop semblava més inestable.

– L’últim cop que vaig fer l’amor amb el teu pare em va dir que se n’anava. Va ser pocs dies després que em fessin fora de la feina, perquè ja no podia traginar les bosses de les comandes cap als cotxes dels clients. Ni tan sols podia col·locar els productes a les dos últimes lleixes de la prestatgeria. El Sr. Agustí em deia que agafés l’escala de fusta del magatzem, però a mi em feia por que es tranqués, perquè era molt vella i els corcs ja no hi trobaven massa llocs on rosegar-hi.

S’aturà, i el mirà per primer cop des que havia tret la caixa del fons de l’antiga calaixera. –La Griselda, la dona del Sr. Agustí, em deia que no li fes cas, que jo havia de pensar per dos. Però això al Sr. Agustí li era igual, ell només veia que els clients preferien anar al supermercat del final del carrer. Allà hi havia un parell de mossos fornits que s’encarregaven de rebre les llistes i carregar els cotxes mentre els clients feien un cafè al bar del costat, o passejaven per les Pedreres.

Tragué una foto de la caixa i la va oprimir contra el pit com si d’un ventall es tractés, deixant la imatge a la vista del seu espectador. –Mira aquesta foto, és d’aquells dies. Me la va fer un client que n’estava molt de mi, o al menys això deia la Sra. Griselda. Aquell home sempre m’havia semblat un pèl estrany… i tenia una mirada molt trista. Bé… suposo que la mirada se li animava quan veia coses alegres. Però jo només el veia quan em mirava a mi.

Els ulls se li humitejaren, i immediatament buscà el mocador de paper que guardava entre la tireta dels sostenidors i la clavícula. El seu fill pensà que a partir d’aquell moment l’ambient s’impregnaria d’una aroma melancòlica, que el submergiria dins una altra escena neo-realista. Va creure que potser hauria de recórrer a la miraculosa aigua del Carmen, que la mare amagava entre els productes de neteja per dissimular la seva presència. Ho feia perquè ningú li controlés els mals que patia durant el dia, o això esgrimia quan l’ampolleta era descoberta per l’assistenta social que des de feia uns mesos pul·lulava per casa. O per la senyora Natividad, la veïna del davant amb qui compartia planys un parell de tardes a la setmana. Ell ja feia temps que li passava per alt un vici que semblava alleujar-la d’un reuma creixent, i d’una monòtona aflicció.

Però per sorpresa de l’home, aquells records no requerien la presència de la nuvolosa habitual. La dona es forçà un somriure, i continuà amb un vigor quasi artificial. –Mira’m quina panxassa! Jo sempre he estat una dona d’espatlles estretes i corbes discretes. I tu feies que la gent només veiés aquella prenyada enorme com una bola del món! Ai… que em faig riure a mi mateixa!

El temps, amb uns tons grocs i sèpies, li havia posat marc a la fotografia. En el centre, una noia de vint i pocs enfundada en una bata gris, reposava els braços sobre els malucs. Mostrava un ventre enorme i una expressió trista. –L’últim cop que el teu pare em va acariciar em va dir que era el planeta més maco que havia vist mai. Però no ho deia rient com altres vegades. La seva mirada em va recordar a la del client fotògraf de la botiga de queviures. La mare li estirà la foto i la va ficar a la pila amb decisió. Ho va fer com qui passa full en un diari i deixa enrere coses que no tenen remei.

About these ads

Etiquetat: , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Que és això?

You are currently reading Punt de fuga (1a part) at 4ratlles.

meta

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: